Dos caminos
Solo conozco dos caminos:
el del conformismo,
y el de intentar luchar,
por alcanzar un anhelo
Y si el anhelo queda,
extraviado en el olvido,
solo falta hallar,
la nueva causa para luchar.
En las estrellas observo,
luz viajera en el tiempo,
podrá existir o no la estrella,
dueña de la lejana luz que veo.
Y podrá ser o no mi sueño,
realidad algún día.
Aquella luz que lejana hoy miro,
cuando elevo mi vista del suelo.
Al elevar la mirada se observa,
mas halla de la tierra,
es posible el buen luchar,
para avanzar en la vida.
Y semilla plantada en la tierra,
que intenta no quedar en olvido,
ser árbol elevando sus ramas,
de anhelo en anhelo, puede lograrlo.
Javier R. Cinacchi
És el blog més maco de tots els que he vist de moment, de debò!!
ResponEliminaEl poema és perfecte pel vostre tema. Com no, havien de sortir paraules com "luchar, sueño, semilla, avanzar...". Molt ben triat! :)
Aquest poema va molt relacionat amb l'esperança que tenim per fer les coses, però moltes vegade també va relacionat amb la superació, l'afany de superació.
ResponEliminaPensme que s'escau molt bé en aquesta paraula.