dimarts, 20 de setembre del 2011



L'esperança és el somni de les persones despertes

Des de sempre, les persones han buscat aferrar-se a factors com la sort, la religió, les creences culturals, etc, per poder superar tots aquells entrebancs que es poden trobar al llarg de la seva vida.
Ja des de ben petits, hem après sense adonar-nos, a somiar tot allò que volem aconseguir i anhelem amb més força. El punt final d'una meta és allò que ens mou, que ens fa aixecar el cap tantes vegades com ens faci falta i seguir endavant per aquest camí que intentem fer més planer.
Ens adonem doncs, que no estem parlant d'altre cosa que de l'esperança, i serà a partir d'aquest sentiment pel qual començarem el nostre recorregut . 
És en aquest punt, on sorgeixen les nostres preguntes...Com es perd l'eperança? L' esperança implica la felicitat?

2 comentaris:

  1. Hola chicas, creo que perdemos la esperanza cuando dejamos que las presiones negativas contrelen nuestra forma de comunicarnos con el mundo. El que tiene esperanza está mejor preparado para interactuar con los demás, incluso cuando éstos no le son del todo respetuosos o cuando la situación no es favorable, porque quién tiene esperanza no desiste ante ningún obstáculo. Vamos dándole vueltas, ¿de acuerdo?

    ResponElimina
  2. Estem d'acord.És cert que tots els entrebancs que ens trobem al llarg de la nostra vida fan que les persones adquirim un paper negatiu davant les diferents situacions.Aconseguint d'aquesta manera que les nostres decisions, les accions i els pensaments, formin una barrera de negativitat, que fa que les persones vegin les circumstàncies d'una manera molt diferent.És aquí on la persona ha de canviar la seva actitud i fer front a les situacions.
    A partir d'aquí començarem el nostre debat de l'esperança.

    ResponElimina